SOMIEM JUNTS?

BENVINGUTS a aquest blog d'Infantil.

Aquí COMPARTIRE amb vosaltres experiències, projectes, recursos, dubtes, opinions... i tot allò que us interessi pel que fa a l'educació dels més petits.

Així doncs, espero que aquest espai sigui alguna cosa més que un lloc d'intercanvi, un espai d'IL·LUSIONS comunes.

26 ago. 2014

Adaptació a P3

REFLEXIONS I RECURSOS PER A L'ADAPTACIÓ A P3

Aviat comencem un altre curs. I aquest fet és especialment important pels més petits que van a l'escola per primera vegada. Representa un canvi important en la vida dels infants i és per aquesta raó que hem d'estar preparats, concienciats i sensibilitzats amb que ens depararan aquests primers dies.

A les escoles ja tenen previst aquest fet i cadascuna organitza aquesta adaptació segons els seus criteris psicopedagógics, les seves necessitats i els seus recursos.


Hi ha un llibre que m'agrada especialment i que considero recomanable a la biblioteca de tota mestra d'infantil. El títol de l'entrada al blog és part del títol d'aquest llibre, escrit per Xavi Corbella i Bet Soldevila: RECEPTES PER CUINAR UN BON CURS, reflexions i recursos per a l'adaptació a P3. 


I és just això el que trobem. Aconsello llegir-lo perquè és un llibre de caire molt pràctic, escrit des de la profesionalitat i la vocació i amb un toc de realisme i sensibilitat envers les necessitats dels infants, dels mestres i de les famílies.


Ens presenten reflexions sobre la metodologia, sobre l'aula, sobre les reunions i entrevistes amb les famílies, diverses propostes educatives, un recull de jocs, rodolins i cantarelles per les primeres setmanes de curs, com abordar la gestió de les emocions ... que no siguem com la mestra de l'acudit del final... i algunes cosetes més. 
En aquest cas em centraré, amb algunes reflexions pròpies, en aquells consells que afavoriran la gestió del període d'adaptació, allò que els autors anomenen el 
Top Ten de l'adaptació

  1. Bon humor. Què n'és d'important afrontar les situacions amb alegria i bon humor!! No hem de fer un gra massa del que passi, perquè tot passa... Les mestres serem el referent d'aquests nens i nenes durant molt de temps. Si la nostra actitud és de calma, els transmitirem calma, si és d'optimisme, els transmitirem alegria. No fa gaire he llegit a un blog amic, Coaching i Ceberoptimismo, que la risoterapia és un bon mètode per prevenir el síndrome postvacacional; jo afegiria que també per afrontar situacions delicades i per superar moments tristos. Utilitzem el bon humor.
  2. Temps. Cada nen i nena té un ritme diferent per aprendre, per afrontar reptes, per adaptar-se a situacions noves. Hem de dona-lis temps, sense preses, a que s'acostumin a aquesta nova realitat. 
  3. Recursos humans. La majoria d'escoles ja ho prevuen, es precís que hi hagin adults suficients per atendre els infants. Sempre quedarà clar que la figura de referència és la tutora, tot i que a l'aula també hi haurà la Tècnica d'Educació Infantil i algun especialista, sobretot les dues primeres setmanes. I puc donar fe que fan falta, que hi ha moments a l'entrada que ploren, esgarrapen, s'agafen als mobles, s'intenten escapar...i no ens arriben les mans!! Una bogeria en un moment que, en un tres i no res, es transforma en calma, cançonetes i jocs.
  4. Pares i mares. Indispensables. Esdevé clau la seva col·laboració en el procés. És important haver tingut una reunio prèvia on es puguin donar pautes als pares, aclarir dubtes, ajudar a preparar-se i a preparar als seus fills. 
  5. Confiança. Hem de saber transmetre a les famílies que els seus fills queden a càrrec d'algú que els protegirà. La confiança que trasnmetem als pares revertirà en la confiança dels propis nens cap a nosaltres i, per extensió, cap a l'escola.
  6. Plors i d'altres. Al punt de Recursos Humans n'hem parlat una mica. Estaran presents sí o sí. Alguns nens es deixaran sentir més que d'altres, cadascú mostrarà els seus sentiments de diferent manera i amb intesitats diverses. Hem d'estar al tant també d'aquells que els hi costa expresar-se o es tanquen en sí mateixos. Aquests plors i d'altres formen part del procés i tard o d'hora s'adaptaran a la nova situació. Recordo una nena que em va preguntar que on estava la seva mama i, quan li vaig contestar que devia estar a casa es va quedar absolutament ofesa (estava a casa? i l'havia deixat allí!!). 
  7. Consol.  És una mica més del mateix, hem de proporcionar als infants el que necessitin, que tinguin una mà disposada a ajudar-los, escoltar-los, donar resposta a les angoixes, inseguretats, vergonyes o desconfiances que puguin tenir. També hem de tenir en compte, com deia abans, a aquells que no ploren. Cal que siguem sinceres quan els consolem. És important que el consol sigui concret i puntual. L'alternativa més eficaç per superar els plors és el joc.
  8. Joc. La manera més efectiva i afectiva d'interaccionar amb els petits és el joc. Ho hem de fer implicant-nos, interesant-nos per ells, que siguin jocs participatius (al llibre ens donen alguns exemples), averiguar quins jocs els hi agraden més. També les cantarelles i els jocs de falda donen molt bon resultat i agraden als més petits.
  9. Un altre cop plors i d'altres. Doncs sí, això no s'havia acabat amics. Després de moments de relativa calma passa que s'en recorden i tornen a plorar. També hi ha una reacció d'empatia on alguns nens que estan tranquils quan veuen plorar a d'altres, se'ls encomana la pena. Em va succeir el curs passat: després un mes, quan ja la calma, els hàbits i les rutines, també la confiança, eren presents a l'aula, una nena de natural alegre que semblava haver-se adaptat sense grans dificultats, va començar a posar-se trista, volia saber perquè no podia quedar-se a casa amb la seva mama, el seu papa i les seves joguines. Si ens pregunten els hem d'explicar les coses amb sinceritat, de manera que les entenguin i les acceptin, buscar totes les coses bones i que els agraden de l'escola i dir-lis que, quedant-se a casa, no les tindrien. Hi ha un altre moment crític: quan venen els pares a buscar-los. Tot i que poden haver passat un dia tranquils, tornen a plorar amb força. Estan mostrant als pares el seu desacord. Hem de mantenir la calma i explicar-lis que és una resposta habitual.
  10. Coherència. Que tot allò que fem i diguem estigui en harmonia. Si pensem que l'adaptació s'ha de fer de certa manera hem de fer tot el possible, tot el que estigui a la nostra mà, per fer-ho realitat.


Bona sort i endavant amb el nou curs, que ja no queda res.

No hay comentarios:

Publicar un comentario