SOMIEM JUNTS?

BENVINGUTS a aquest blog d'Infantil.

Aquí COMPARTIRE amb vosaltres experiències, projectes, recursos, dubtes, opinions... i tot allò que us interessi pel que fa a l'educació dels més petits.

Així doncs, espero que aquest espai sigui alguna cosa més que un lloc d'intercanvi, un espai d'IL·LUSIONS comunes.

31 ago. 2014

Jocs de falda

CANTARELLES I JOCS DE FALDA

Els jocs de falda es comencen a fer amb els nadons. Els nens i nenes que arriben a P3 ja no són nadons, evidentment. Estan passant a l'edat d'escolaritzaió i estan fent un canvi important a les seves vides. Res serà igual a partir d'ara. No fa gaire, parlant amb uns amics de l'edat dels primers records de la infància, molts coincidien que els tenien de 3 o 4 anys i el de l'arribada a l'escola per primera vegada va triomfar. 
Perquè aquest canvi sigui un record feliç hem de procurar que sigui progressiu, que no suposi un trencament molt brusc. Per facilitar l'adaptació als infants és bo interaccionar amb ells a través del joc i de les cantarelles, jocs i cantarelles que molts també fan a casa (d'altres els descobriran per primera vegada). És sorprenent quan, en un moment donat, sobretot els primers dies, que estem envoltat de plors i d'altres, si comencem a cantar i a gesticular, es queden callats, mirant i, fins i tot, esbotzant els primers somriures.

Si proposem un joc de falda podem començar amb els nens i nenes que estiguin més tranquils i predisposats a participar. Quan els altres vegin que es tracta d'allò agradable i divertit del que poden formar part, poc a poc voldran participar també. Els podem ensenyar cançons on interaccionin o es gestualitzi; de seguida començaran a mostrar interés, plaer i satisfacció. Com que són tants, aprendran de manera divertida que a vegades no es pot tenir tot d'immediat i que s'ha de guardar torn i esperar.

Alguns d'aquests jocs són: "Arri, arri, tatanet", "Escarbat bum. bum", "Bim, bom", que ja vaig incloure a un altra entrada dedicada als jocs de falda. Avui afegiré: "Dalt del diri", "Ballmanetes", "Els titetelles", "Quan el pare no te pa" i "Conillets amagar". 

Una coseta més. A la Facultat, la nostra professora de música, amb molta propietat, ens va ensenyar a tocar les cançonetes amb la flauta per agafar bé les melodies. Si us atreviu, als nens els encantarà. Jo, com que la flauta no és el meu fort (tot i que encara ho intento), per tenir la melodia correcta busco algun vídeo on els pugui trobar i assajo una mica. A vegades també va bé posar-lis als infants. M'agrada molt el Jordi Tonietti i he trobat un Cd, "El burro català", on hi ha un recull de cançons infantils populars de Catalunya cantades per la Coral Infantil de Catalunya on trobarem gairebé totes aquestes cançonetes. Molt maquet. Espero que us agradi.




29 ago. 2014

Dites dels mesos de l'any (color)

DITES DELS MESOS DE L'ANY

En un post anterior vaig compartir amb vosaltres un recull de dites dels mesos de l'any que podien servir per donar als infants, per acolorir. Aquestes que porto avui són més aviat per tenir exposades a l'aula. Espero que us agradin. 







26 ago. 2014

Adaptació a P3

REFLEXIONS I RECURSOS PER A L'ADAPTACIÓ A P3

Aviat comencem un altre curs. I aquest fet és especialment important pels més petits que van a l'escola per primera vegada. Representa un canvi important en la vida dels infants i és per aquesta raó que hem d'estar preparats, concienciats i sensibilitzats amb que ens depararan aquests primers dies.

A les escoles ja tenen previst aquest fet i cadascuna organitza aquesta adaptació segons els seus criteris psicopedagógics, les seves necessitats i els seus recursos.


Hi ha un llibre que m'agrada especialment i que considero recomanable a la biblioteca de tota mestra d'infantil. El títol de l'entrada al blog és part del títol d'aquest llibre, escrit per Xavi Corbella i Bet Soldevila: RECEPTES PER CUINAR UN BON CURS, reflexions i recursos per a l'adaptació a P3. 


I és just això el que trobem. Aconsello llegir-lo perquè és un llibre de caire molt pràctic, escrit des de la profesionalitat i la vocació i amb un toc de realisme i sensibilitat envers les necessitats dels infants, dels mestres i de les famílies.


Ens presenten reflexions sobre la metodologia, sobre l'aula, sobre les reunions i entrevistes amb les famílies, diverses propostes educatives, un recull de jocs, rodolins i cantarelles per les primeres setmanes de curs, com abordar la gestió de les emocions ... que no siguem com la mestra de l'acudit del final... i algunes cosetes més. 
En aquest cas em centraré, amb algunes reflexions pròpies, en aquells consells que afavoriran la gestió del període d'adaptació, allò que els autors anomenen el 
Top Ten de l'adaptació

  1. Bon humor. Què n'és d'important afrontar les situacions amb alegria i bon humor!! No hem de fer un gra massa del que passi, perquè tot passa... Les mestres serem el referent d'aquests nens i nenes durant molt de temps. Si la nostra actitud és de calma, els transmitirem calma, si és d'optimisme, els transmitirem alegria. No fa gaire he llegit a un blog amic, Coaching i Ceberoptimismo, que la risoterapia és un bon mètode per prevenir el síndrome postvacacional; jo afegiria que també per afrontar situacions delicades i per superar moments tristos. Utilitzem el bon humor.
  2. Temps. Cada nen i nena té un ritme diferent per aprendre, per afrontar reptes, per adaptar-se a situacions noves. Hem de dona-lis temps, sense preses, a que s'acostumin a aquesta nova realitat. 
  3. Recursos humans. La majoria d'escoles ja ho prevuen, es precís que hi hagin adults suficients per atendre els infants. Sempre quedarà clar que la figura de referència és la tutora, tot i que a l'aula també hi haurà la Tècnica d'Educació Infantil i algun especialista, sobretot les dues primeres setmanes. I puc donar fe que fan falta, que hi ha moments a l'entrada que ploren, esgarrapen, s'agafen als mobles, s'intenten escapar...i no ens arriben les mans!! Una bogeria en un moment que, en un tres i no res, es transforma en calma, cançonetes i jocs.
  4. Pares i mares. Indispensables. Esdevé clau la seva col·laboració en el procés. És important haver tingut una reunio prèvia on es puguin donar pautes als pares, aclarir dubtes, ajudar a preparar-se i a preparar als seus fills. 
  5. Confiança. Hem de saber transmetre a les famílies que els seus fills queden a càrrec d'algú que els protegirà. La confiança que trasnmetem als pares revertirà en la confiança dels propis nens cap a nosaltres i, per extensió, cap a l'escola.
  6. Plors i d'altres. Al punt de Recursos Humans n'hem parlat una mica. Estaran presents sí o sí. Alguns nens es deixaran sentir més que d'altres, cadascú mostrarà els seus sentiments de diferent manera i amb intesitats diverses. Hem d'estar al tant també d'aquells que els hi costa expresar-se o es tanquen en sí mateixos. Aquests plors i d'altres formen part del procés i tard o d'hora s'adaptaran a la nova situació. Recordo una nena que em va preguntar que on estava la seva mama i, quan li vaig contestar que devia estar a casa es va quedar absolutament ofesa (estava a casa? i l'havia deixat allí!!). 
  7. Consol.  És una mica més del mateix, hem de proporcionar als infants el que necessitin, que tinguin una mà disposada a ajudar-los, escoltar-los, donar resposta a les angoixes, inseguretats, vergonyes o desconfiances que puguin tenir. També hem de tenir en compte, com deia abans, a aquells que no ploren. Cal que siguem sinceres quan els consolem. És important que el consol sigui concret i puntual. L'alternativa més eficaç per superar els plors és el joc.
  8. Joc. La manera més efectiva i afectiva d'interaccionar amb els petits és el joc. Ho hem de fer implicant-nos, interesant-nos per ells, que siguin jocs participatius (al llibre ens donen alguns exemples), averiguar quins jocs els hi agraden més. També les cantarelles i els jocs de falda donen molt bon resultat i agraden als més petits.
  9. Un altre cop plors i d'altres. Doncs sí, això no s'havia acabat amics. Després de moments de relativa calma passa que s'en recorden i tornen a plorar. També hi ha una reacció d'empatia on alguns nens que estan tranquils quan veuen plorar a d'altres, se'ls encomana la pena. Em va succeir el curs passat: després un mes, quan ja la calma, els hàbits i les rutines, també la confiança, eren presents a l'aula, una nena de natural alegre que semblava haver-se adaptat sense grans dificultats, va començar a posar-se trista, volia saber perquè no podia quedar-se a casa amb la seva mama, el seu papa i les seves joguines. Si ens pregunten els hem d'explicar les coses amb sinceritat, de manera que les entenguin i les acceptin, buscar totes les coses bones i que els agraden de l'escola i dir-lis que, quedant-se a casa, no les tindrien. Hi ha un altre moment crític: quan venen els pares a buscar-los. Tot i que poden haver passat un dia tranquils, tornen a plorar amb força. Estan mostrant als pares el seu desacord. Hem de mantenir la calma i explicar-lis que és una resposta habitual.
  10. Coherència. Que tot allò que fem i diguem estigui en harmonia. Si pensem que l'adaptació s'ha de fer de certa manera hem de fer tot el possible, tot el que estigui a la nostra mà, per fer-ho realitat.


Bona sort i endavant amb el nou curs, que ja no queda res.

25 ago. 2014

Aniversaris

ANIVERSARIS A L'ESCOLA

Quina il·lusió tenen els petits quan es celebra alguna cosa!! I si el que celebrem és el seu aniversari? Què us he de dir?

Cada família, cada grup, té els seus rituals, les seves costums... un determinat menjar, una festa gran, petita, íntima, multitudinaria...molts regals, pocs regals, regals reciclats..., un pastís fet entre tots, un pastís comprat, un pastís regalat..., bufar les espelmes al matí, desprès de dinar, a la tarde..., fer una festa a casa, sortir de viatge, no fer cap festa... Al final, el que conta són les emocions, la alegria de compartir i sobretot, sobretot, les persones que ens envolten i els bons sentiments d'aquell dia.



A l'escola, com no podia ser d'altra manera, tot tenint en compte els interessos dels infants, els trets culturals de l'entorn, etc. també dediquem uns moments a fer protagonistes als nens que fan anys. Cada escola també té les seves costums. N'hi ha que els nens porten coca i beguda, n'hi ha que porten només la coca, n'hi ha que demanen als pares que no porten res. Algunes ho celebren al matí, a l'hora d'esmorzar, d'altres ho fan a la tarde, com acomiadament...Els detalls que es fan als petits tampoc són iguals. 

A l'escola que vaig estar el curs passat estava acordat que les famílies no porten menjar (coca, xocolata...) i jo els alabo el gust. M'explico: també és bonic que puguin portar alguna cosa, però s'estableix un greu compartiu que ho fan els propis nens, i potser a algunes famílies no els hi va tan bé (per temps, horaris, economia, el que sigui...) portar una coca el dia de l'aniversari dels nens. També hem de pensar que de ben segur ho celebren també a la tarde i no cal que els infants surtin tips de tant dolç (ja sabeu, potenciem l'alimentació saludable) I sí... un dia és un dia... a la tarde millor, amb aquest invent tant maco que és el berenar-sopar. En qualsevol cas, cadascú ho fa com més li convé i li agrada i sempre està bé.

El que vam fer el curs passat és el següent:

  • Els alumnes de P3, el dia del seu aniversari, decoraven una corona de cartolina de color amb gomets, prèviament preparada per la mestra, amb els companys. Dibuixem un gran pastís a la pissarra, bufem les espelmes, llancem coets i cantem Moltes Felicitats en tres idiomes. La corona pot ser semblant a aquesta.

http://www.pinterest.com/pin/420242208951242266/


  • A P4 ho vam celebrar igual, però aquesta vegada els hi donem una medalla en comptes de la corona. Us porto alguns models, però es pot fer una medalla personalitzada.


  • I a P5 els companys signen una felicitació que decora el protagonista. Si cliqueu damunt la imatge anireu a una pàgina web on trobareu models per descarregar. Si tenim ganes i temps també podem fer creacions pròpies o els mateixos nens fan el seu dibuix a una cartolina que serà la postal. L'important és que, al llarg del curs, es faci de la mateixa manera per tothom.



  • Una cosa que m'ha agradat especialment de l'escola és que, a final de curs, van celebrar el feliç no aniversari per tots els nens i nenes que fan anys quan no és temps d'escola. D'aquesta manera cap nen es queda sense corona, medalla, felicitació...i festeta. 
 I què més puc dir dels aniversaris? Amb aquest motiu es poden treballar moltes coses: 

  1. Educació plàstica (pintem una felicitació, un pastís, decorem l'aula). 
  2. Educació musical (cançó d'aniversari); 
  3. Idiomes (cantem moltes felicitats en diferents idiomes).És interessant, si tenim algun nen o nena d'altre pais, que ens canti la cançó en el seu idioma - si la sap i té bona disposició, ja sabeu, és una celebració i motiu de gaudi.
  4. Matemàtiques (contem quants anys tenim ara, quans teníem ahir, quans nens i nenes tenen els mateixos anys que jo, contem espelmes).
  5. Descoberta de l'entorn (com es celebren els aniversaris en altres llocs, trets  propis de la festa, els dies i mesos de l'any...). 
  6. Lectoescriptura (escrivim una felicitació, la signem, la llegim, llegim un conte).
  7. Psicomotricitat (enganxem gomets per decorar la corona, "llancem coets" amb les manetes, ballem una mica per a celebrar...); 
  8. Aprendre a viure i a conviure (repartir el pastís, col·locar els estris a la taula, menjar amb educació, compartir, repartir equitativament, netejar la taula...); 
  9. Descoberta d'un mateix i dels altres en un entorn que asseguri relacions de confiança i estableixi vincles afectius amb els adults i els companys... 
En definitiva, d'un fet senzill com és la celebració d'un aniversari es poden extreure aprenentatges molt significatius.

Pastís d'Aniversari

A les escoles ens agrada tenir a la vista els aniversaris dels nens i nenes. Hi ha moltes maneres de fer-ho. A tall d'exemple, a la classe dels peixos poden haver peixeres amb els mesos de l'any amb el nom i/o la foto de cada nen; es poden fer amb un cuc, on cada cercle del seu cos sigui un mes de l'any; amb un calendari estacional, on els mesos de l'any estiguin agrupats per estacions... 

També podem tenir a la vista un pastís d'aniversari amb dos, tres, quatre, cinc espelmes i a sota els noms dels alumnes que tenen aquesta edat. El dia que fan anys, canviem el nom de lloc i el movem al pastís que té una espelma més.

En altra ocasió vaig portar unes tartes acolorides molt maques. En aquesta ocasió són per donar-li nosaltres els colors que més ens agradin.