SOMIEM JUNTS?

BENVINGUTS a aquest blog d'Infantil.

Aquí COMPARTIRE amb vosaltres experiències, projectes, recursos, dubtes, opinions... i tot allò que us interessi pel que fa a l'educació dels més petits.

Així doncs, espero que aquest espai sigui alguna cosa més que un lloc d'intercanvi, un espai d'IL·LUSIONS comunes.

31 may. 2015

Mural de Primavera

CASETES PER A OCELLS

Al passadís, i tot aprofitant que estem estudiant alguns animals com les aus i els insectes, hem fet un mural amb casetes per a ocells.

El fons l'hem dibuixat, resseguit el contorn amb retolador de colors i omplert amb guix.

Les flors les hem fet amb dues perforadores de dos mides diferents, tot superposant-les. Tres encarregats han sortit i les han anant enganxant al llarg del mural. Les tijes i les fulles les han dibuixat desprès.

Ha estat, per començar, un treball de gran i petit grup.



Les casetes d'ocells han estat inspirades en alguns models que hem vist per internet. Aquesta part (la realització) ja és de treball individual. Són fàcils de fer i una sessió de plàstica la hem dedicat a elaborar el nostre mural. 


Hem utilitzat tetrabriks de sucs ben nets. Dibuixem un cercle a certa alçada del tetrabrik i el retallem per fer el forat. Amb papers de colors o de regal reciclats, una mica de cola blanca i un pinzell les hem anat empapelant. Desprès cadascú ha decorat la seva caseta d'ocell com més li ha agradat. La teulada, en la majoria de casos, l'hem fet amb bocins de cartró de color amb volum, tallat a la mida adequada i la senyo (jo mateixa) les anava enganxant amb la pistola de silicona.

El mural abans de tenir animalons, CI, 2n

Per tal que quedin ben fixades al suro les hem col·locat amb xinxetes per dins del forat. Aquesta part també la fan amb ajuda d'un adult. Surten al passadís, decideixen on volen col·locar la seva caseta i som-hi!!

Aquest curs, als murals, hem inclòs alguna poesia, En aquest cas hem escollit dues de la Joana Raspall. Us deixo els fragments de poesia perquè la imatge és molt petita i no es pot apreciar bé.

... si els meus pensaments
poguessin florir
diria les coses
que amb veus no sé dir.


Una paraula bonica
viu desisitjant ser trobada,
per qui cerqui un gran tresor
i se l'emporti gravada
 al diccionari del cor.


23 may. 2015

Experiments, experiments!!

QUÈ HI HA DINS DE L'OU?

Cada dimecres, a lescola, fem una activitat d'experimentació. Hem fet experiments per saber més sobre electricitat estàtica, sobre la oxidació dels aliments, sobre la resistència de l'aigua, sobre la densitat, sobre densitat i flotació... 

Vaig descobrir, per una mestra en pràctiques molt eixerida, que hi ha al mercat uns ous que, sumergits dins de l'aigua, es trenquen i surt... un dinosaure! (de joguina, de joguina...). Però els nens no ho saben. Així que vaig pensar que podriem fer un "experiment" tot fent servir aquests ous. 

Els experiments els fem, a partir d'una formació d'escola, seguint el pensament científic a l'aula. Utilitzem una metodologia on els infants observen, es fan preguntes, indaguen i participen en tot el procès de manera molt activa. Al final arriben a una conclusó i enregistren les dades. 


- Primer vaig portar l'ou. Un per cada classe de segon. Sense la seva capsa, per no donar cap pista. L'observació i la curiositat es van despertar de seguida, creieu-me. El van tocar i observar un per un, amb molta cura per tal que no es trenqués ;). Els ous tenen uns foradets a la part de dalt i de baix. Es van fixar en tot.

- Les preguntes van sorgir de la manera més natural:
  • D'on ha sortit?
  • Què hi ha dins de l'ou?
  • És de veritat?
  • Hi ha un animal viu a dins?
Fins i tot van sorgir històries de com m'havia trobat els ous.va ser divertit! 

En aquest punt us he de dir que els ous tenen un tacte i una aparença força natural. Els nens i nenes de segon van creure que era de veritat, tot i que són de colors: blau, verd, grog... El nostre era el blau. Cada model porta un dinosaure diferent.

- El següent pas és formular una hipòtesi. Cada nen i nena va pensar què podia sortir d'aquell ou. la llista va ser interessant: 
  • un caballet de mar, 
  • una granota, 
  • un pollet, 
  • una fada, 
  • un peix, 
  • un ocell...
- A continuació s'havia de fer alguna cosa per aconseguir que l'ou es trenqués i sortis aquell animaló que hi havia a dins. El procediment és sumergir-lo en aigua i deixar-lo uns dies. Vaig portar una peixera de bon tamany i van omplir-la d'aigua, ajudats amb gerres. Van sumergir l'ou. Pels forats va començar a sortir una mica d'aire. Per què? Perquè entrava l'aigua. 


Van sorgir més preguntes:
  • Quan sortirà?
  • Trigarà molt?
Anem a veure què passa... Ho vam fer un dimecres abans de les vacances de setmana santa per poder-lo tenir més estona a remull. El divendres ja va trencar-se una mica la closca. El dinosaure està fet d'un material que absorbeix l'aigua i va "creixent" dins de l'ou. Això fa que la closca, feta d'un material calcari, es vagi trencant com si fos un ou de veritat. Quan es trenca la closca, l'animaló que hi ha a dins ja comença a treure el nas. La idea era que, en acabar les vacances, estiguessin desitjant venir a l'escola. També de crear un ambient d'investigació, d'observació sistemàtica, de tenir paciència per obtenir resultats...

Ens vam trobar que l'aigua, passat els dies, quedava tèrbola i la vam anant canviant per tal de poder veure bé com s'anava trencant l'ou.

Quan vam tornar de les vacances mireu com estava!!



En aquest moment ja tenien clar que sortiria un dinosaure, que no era un ésser viu. Les reaccions van ser diverses, des de la il·lusió pel descobriment fins la decepció perquè no estigués viu de debó. Uns dies més i...


Quant més temps s'està a l'aigua més "creix". Té una part de plàstic (és la part que menys m'agrada a mi, però això ja és personal) enganxada a les potes de baix. Li hem de treure amb molta cura per no trencar-lo. Vam repartir els bocinets de closca, que prèviament havia guardat i trossejat.

Una vegada ja teniem el dinosaure vam extreure conclusions, vam anar contestant a les preguntes que ens haviem fet.

Per finalitzar, vam enregistrar les dades rellevants de l'experiment. En aquest punt, tot i que hi ha diverses preguntes i hipòtesis i de fet queden contestades, a l'hora de passar-lo a paper ens centrem en la que considerem més rellevant,

També havia que posar-li nom. Desprès de una conversa vam decidir que votar seria la solució. Vam fer dues voltes de votacions. A la primera cadascú va dir el nom que volia. A la segona, els tres més votats van entrar a llistes en altra volta. Els vaig explicar abans de fer-ho el procediment de les votacions. Va ser clar i democràtic. Els tres noms que van votar al final eren: TeRex, Dino i Brillantito. Va guanyar...

Ara és la mascota de la classe. Va nèixer força gran, era húmit i lliscòs. Amb el temps, com que la humitat que porta es va evaporant, es va fent petit, petit... Alli està, en un lloc privilegiat de la classe, mirant tot el que fem.